1.
enfado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [descontento] disgust, descontentament, malcontentament. 2 [enojo] enuig, empipament, empipada f, enfelloniment, enfuriment. 3 causar enfado enfadar, enutjar, empipar, irritar. [...]
|
2.
hallado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de hallar] trobat -ada. 2 encontrarse bien (o mal) hallado trobar-s'hi bé (o malament), trobar-s'hi a gust (o a disgust). En todas partes se encuentra bien hallado, a tot arreu s'hi troba bé. [...]
|
3.
sinsabor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [desabor] insipidesa f, dessabor m [o f], fadesa f. 2 fig disgust. 3 fig [pena] pena f, pesar, amargor f, contrarietat f. [...]
|
4.
varapalo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [palo] vara f, pal. 2 garrotada f, vergassada f. 3 fig i fam [rapapolvo] allisada f, arrambatge, renyada f. 4 fig, fam i p fr [disgusto] trasbals, disgust. [...]
|
5.
amargura
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [sabor] amargor, amarguesa. 2 fig amargura, amargor. La amargura de la derrota, l'amargor de la derrota. 3 fig [aflicción] disgust m, maldecap m. Darle muchas amarguras, donar-li molts disgustos. [...]
|
6.
desabrimiento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [insipidez] insipidesa f, fador f. 2 fig adustesa f, aspror f, aspresa f. Siempre habla con desabrimiento, sempre parla amb adustesa. 3 fig [pena] tristesa f, pesar, disgust. Sintió desabrimiento, va sentir molta tristesa. [...]
|
7.
berrinche
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 fam [rabieta] enrabiada f, cop de geni. 2 fam [disgusto] enrabiada f, disgust. 3 dar un berrinche a uno [tenerlo] tenir algú una enrabiada. 4 dar un berrinche a uno [hacer rabiar] fer enrabiar a algú. [...]
|
8.
gusto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
no hi ha gust sense disgust, qui vol un gust ha de tenir un disgust, darrere un gust ve un disgust. 24 que da gusto d'allò més bé, que és una meravella, que fa goig de veure, que enamora, a meravella. Baila que da gusto, balla d'allò més bé. 25 que da gusto que és una meravella, d'allò més. Este [...]
m 1 [sentido, sabor] gust. La medicina tiene muy mal gusto, la medicina té molt mal gust. 2 gust. Este edificio está hecho con muy buen gusto, aquest edifici és fet amb molt bon gust. 3 [placer] gust. No podemos permitirnos ningún gusto, no podem permetre'ns cap gust. 4 [de una época o país] gust. El gusto griego, el gust grec. 5 gust, plaer. He tenido mucho gusto en saludarle, he tingut molt de gust a saludar-vos. 6 [voluntad] voluntat f. Hace siempre su gusto, fa sempre la seva voluntat. 7 a gusto [con gusto] de gust. He pagado muy a gusto, he pagat molt de gust. 8 a gusto [bien] a gust. Encontrarse a gusto, trobar-se a gust. 9 a gusto de a gust (o a satifacció) de. El problema se resolvió a gusto de todos, el problema es va resoldre a gust de tothom. 10 a su gusto com vol, com li plau, al seu caprici. Maneja las cifras a su gusto, fa anar les xifres com vol. 11 a su gusto [de usted] al vostre gust, al seu gust. 12 con gusto amb gust. 13 con mucho gusto amb molt de gust. 14 dar gusto donar (o fer) bo, ésser plaent, fer goig. 15 dar gusto a alguien donar gust (o greix), fer content. 16 darse el gusto de tenir el gust de. 17 despacharse a su gusto [diciendo algo] buidar el pap. 18 despacharse a su gusto [haciendo algo] desfogar-se a gust. 19 el gusto es mío el gust és meu. 20 hay gustos que merecen palos hi ha gustos que no s'haurien de permetre. 21 hay para todos los gustos n'hi ha per a tothom. 22 mucho gusto (o tanto gusto) molt de gust (o tant de gust). 23 no hay gusto sin disgusto no hi ha gust sense disgust, qui vol un gust ha de tenir un disgust, darrere un gust ve un disgust. 24 que da gusto d'allò més bé, que és una meravella, que fa goig de veure, que enamora, a meravella. Baila que da gusto, balla d'allò més bé. 25 que da gusto que és una meravella, d'allò més. Este coche corre que da gusto, aquest cotxe corre que és una meravella. 26 sobre gustos no hay nada escrito de (o contra) gustos no hi ha res escrit, sobre (o contra) gustos no hi ha disputes. 27 tener mucho gusto en tenir molt de gust a. 28 tomar (o coger) gusto a agafar gust (o afecció) a. |
9.
disgusto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 p fr [insipidez] fadesa f, fador f, insipidesa f. 2 p fr [mal gusto] regust, sentida f, sentor f. 3 disgust. Los hijos solo le dan disgustos, els fills no li donen sinó disgusts (o disgustos). 4 [desaveniencia] disputa f, baralla f, discussió f. Ha tenido un disgusto con su suegra, ha tingut [...]
|
10.
menear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
llegar tarde!, afanya't, que arribarem tard!6 de no te menees (o de los de no te menees) que déu-n'hi-do, de consideració, dels grossos. Le van a dar un disgusto de los de no te menees, li donaran un disgust que déu-n'hi-do. [...]
|